Etiqueta: hiperactivisme

Reforma o revolució?

Pensant la transformació social avui: Construir un nou món ⟺ Acabar amb l’ordre establert

Introducció[^1]

Actualment ens trobem en un món hiperindustrialitzat, depredador de recursos, regit per una salvatge economia de mercat i grans Estats, institucions que es disfressen de garants de la seguretat i la llibertat, però que en realitat no són més que màscares per mantenir uns règims de dominació i d’explotació. En aquests territoris sobreviuen individus individualitzats i individualistes, alienats i còmplices del sistema, que en la seva majoria no es qüestionen l’ordre establert sinó que opten per una apatia i un victimisme conformista.

Avui aquest món està en crisi. A occident es desplomen els valors d’una civilització: l’organització politico econòmica comença a fer fallida, l’abundància de recursos materials i la ficció del crèdit han tocat sostre, l’exèrcit de reserva no para de créixer i s’entreveu la veritable naturalesa del treball assalariat com a forma d’esclavitud, falsa llibertat en un món de cadenes. El fet que el sistema cada cop pugui satisfer menys les pròpies expectatives i promeses, li fa perdre credibilitat i força.

Així, se’ns obre una finestra d’oportunitat, un moment en què es fan molt evidents les contradiccions del propi sistema i la incapacitat de l’Estat i del mercat per cobrir les necessitats humanes més bàsiques. Aquesta finestra s’obre després de dècades de desenvolupament de l’Estat de benestar[^2] a occident, d’aniquilar les comunitats i els seus llaços d’ajuda mútua deixant només individus aïllats i insociables[^3].

Davant d’aquesta situació sorgeix una pregunta fonamental: lluitem per canviar-ho o ens conformem i “tirem” amb el que hi ha? Aquest text va dirigit a les persones que es decanten clarament per l’opció transformadora, a les quals enviem d’entrada una càlida abraçada.

Com sempre, l’opció menys còmoda és la que ens obre més preguntes: Com sortir d’aquesta dinàmica?; fins on ha d’arribar el canvi que ens permeti sortir-ne?; quines en són les causes? I és aquí on es presenta una gran dicotomia que, com argumentarem més endavant, té conseqüències determinants en la nostra acció transformadora: les causes provenen d’un mal funcionament del sistema estatal-capitalista o bé són conseqüència inevitable de les dinàmiques inherents a aquest?

Continua llegint «Reforma o revolució?»

Reformisme: refundació o superació?

Reformisme: refundació o superació?

1. Sobre el reformisme

Entenem per reformistes els plantejaments que tenen com a objectiu reformar l’actual marc institucional i de valors sense proposar cap marc institucional alternatiu. El reformisme es pot dur a terme mitjançant una varietat de tàctiques que van des de l’intent de conquerir el poder de l’Estat fins al propòsit de canviar les institucions exercint pressió per part de les organitzacions de la “societat civil”, etc. Més concretament, l’antiga estratègia socialdemòcrata era reformista (perquè tenia l’objectiu de “socialitzar” progressivament les institucions existents i la propietat) així com ho són els plantejaments de “profunditzar o radicalitzar la democràcia” per “fer-la més participativa” o els moviments socials parcials que, sense menystenir la importància de les qüestions que volen abordar, no impugnen la globalitat del sistema ni tenen una proposta coherent per a reemplaçar-lo en la seva totalitat (per exemple els moviments per la igualtat de gènere, els moviments en defensa del medi natural, els moviments per a la protecció de la cultura i la llengua, etc.).

Per contra, entenem per revolucionaris aquells plantejaments que tenen l’objectiu de reemplaçar –i no complementar– el marc institucional de la societat actual, és a dir, el sistema de l’economia de mercat globalitzada i l’Estat “democràtic” representatiu, així com el corresponent sistema de (des)valors en el qual es basen les relacions socials actuals. Aquí podem classificar les estratègies de l’antic estatisme socialista i del socialisme llibertari, entre d’altres. Actualment a les nostres terres, podem associar a aquesta estratègia alguns projectes com la Cooperativa Integral Catalana, les organitzacions anarcosindicalistes, el moviment de repoblament rural, alguns grups de reflexió autogestionats i ateneus cooperatius, etc., que tenen una voluntat més o menys explícita de construir un nou sistema, encara que en major o menor mesura tinguin mancances quant a definició i/o funcionament.

Continua llegint «Reformisme: refundació o superació?»