(Text resum, a sota programa sencer per descarregar en pdf)
Frustració. Incertesa. Impotència. Ràbia. La situació política que estem vivint a Catalunya és complicada i sembla que entrem en un carrer sense sortida. Com continuar? Com, poder abordar el tema políticament? Com construïm un nou país si tenim una polarització social d’almenys el 38% a favor de la república i 34% a favor de la repressió brutal de l’Estat amb l’article 155? Com abordem, juntament amb aquestes qüestions, les múltiples crisis en les quals es trobem sumides les societats avui en dia i que patim a diari en forma de precarietat, buidor, desconfiança, por, etc.?
Seguir a l’Estat Espanyol resol aquestes qüestions? És possible crear un Estat Català? Crear un Estat Català en els termes que s’està plantejant resoldrà aquestes qüestions?
Pensem que és moment de fer autocrítica, de veure que s’ha fet i què podríem fer per canviar la situació. Està clar que els líders polítics ens van vendre fum, no havien preparat el que deien que estaven preparant, no era possible un procés de la llei a la llei, i la seva manca de pla estratègic realista ens ha portat al que sembla un carreró sense sortida. Per la part de la ciutadania ens toca també fer autocrítica i veure que no podíem delegar la construcció del nou país. Ens cal fer una proposta factible i seriosa que atengui aquestes qüestions.
Per sort la nostra història i altres pobles estan plens d’exemples que ens poden inspirar: l’autoorganització popular arreu d’Europa durant l’edat mitjana, el moviment llibertari del primer terç del segle XX, els pobles de Mèxic que s’estan alliberant de l’Estat, la insubmissió al servei militar obligatori a l’Estat Espanyol o els kurds que després de segles de lluita estan essent capaços de construir una societat democràtica sense Estat amb un regió plena de conflictes d’una elevadíssima complexitat
Volem plantejar una estratègia, un programa, que tenint en compte el context actual ens ajudi a avançar cap a un país més lliure. Per fer-ho, hem de deixar de centrar-nos en la idea d’Estat i passar a fer-ho en la idea de comunitats autoorganitzades, que es poden confederar i configurar una nova estructura social on la diversitat sigui una riquesa més que un problema D’aquesta manera podem posar fil a l’agulla de desmuntar la cultura de «tots contra tots» que impera avui en dia i recuperar-reinventar una cultura comunitària, tasca que ens portarà anys, però que de ben segur ens conduirà a una vida més propera a la llibertat que anhelem. Pensem que calen anys per resoldre aquest conflicte i que en el context actual la nostra estratègia s’ha de centrar en tres elements:
· Autoorganització popular: Es tracta d’organitzar-se, començant per cada poble (i cada barri) per sostenir-nos de forma comunitària, sent cada cop menys dependents de l’Estat i defensant-nos dels embats de l’Estat en tots els àmbits de la vida.
· Moments de desobediència massiva: moments de desobediència massiva (com l’1 d’octubre), per anar generant República i esquerdant el règim del 78. Aquest moments de desobediència responen essencialment a dos objectius: per una banda generar una forta experiència, és a dir els vincles, aprenentatges i autoorganitzacio que es genera tant en el proces de preparació com els moments de desobediència (que pensem que tenen un valor incalculable); i per l’altra anar guanyant legitimitat i força per avançar cap a esdevenir un territori que no depengui de l’Estat espanyol.
· Eixamplar la base social: Fa falta ampliar el nombre de persones que donen suport a aquesta causa, i augmentar el grau de compromís de les mateixes. Cal transformar el projecte independentista a quelcom molt més inclusiu en fons i forma en la línia d’integrar-hi les lluites contra les diverses formes de dominació.
Per tal de desenvolupar aquests elements treballarem en dos plans d’acció: el pla popular i el pla institucional.
L’estratègia es basa en l’arrelament local, el vincle directe amb els veïns i el territori on es viu, Aquest arrelament el podem plantejar amb quatre eixos que es retroalimenten i es nodreixen entre ells:
Comunitat: Per construir quelcom nou d’entrada ens cal ser un poble fort i unit. Avui estem molt desconnectats els uns dels altres i això ens fa dèbils i dependents dels pocs que acumulen poder. Aquest eix recull accions que fomentin la solidaritat, els llaços de suport mutu i la cohesió social.
Autodependència: No en tenim prou amb tenir vincles forts, ens cal també la capacitat de poder tirar endavant allò que volem, de tenir els mitjans materials per fer-ho, de sostenir les nostres vides. L’autodependència ens proposa dependre al màxim dels propis recursos, dels recursos locals.
Organització: Per poder connectar i establir bones sinergies entre les diverses iniciatives conformant un projecte integral i que no es quedi isolat en l’àmbit local, necessitem desenvolupar capacitat organitzativa local i supra-local.
Autodefensa: A l’statu quo no li interessa un procés de sobirania popular en què la gent decideixi directament res. Els mitjans repressors de l’Estat son molt grans, per això no es pot plantejar una proposta alternativa amb èxit sense tenir la capacitat de desobeir l’Estat i fer front a la seva repressió.
La proposta que detallem en aquest document parteix de la situació a Catalunya però pensa també en la península ibèrica, en Europa i en el món. A més de plantejar una via a la llibertat on puguin confluir els detractors de l’Estat Català i els de l’Estat Espanyol, proposem una estratègia concreta de com impulsar-la a partir d’ ara, des de cada poble i cada barri, així com des de la coordinació del treball local. Com veureu, el programa proposa una sèrie de tàctiques, i propostes d’accions concretes i factibles que es poden començar a impulsar demà mateix, i fins i tot en alguns casos ja s’estan fent des d’alguns col·lectius o entitats veïnals.
D’ençà de l’1 d’octubre, hem vist amb claredat que les institucions estatals no són capaces d’oferir vies factibles per resoldre aquestes qüestions. Ni les espanyoles, ni les catalanes, ni les europees… Cada cop tenim més clar que només del poble organitzat pot sortir una via real. Per això compartim aquesta proposta amb totes les persones de Catalunya – i també dels territoris que conforme Espanya, amb la voluntat d’abordar, amb seriositat i il·lusió, un pla real i factible cap a la pau i la llibertat dels nostres pobles.
DESCARREGAR I LLEGIR EL TEXT SENCER EN PDF
[Nota per llegir aquest document]
- Aquest és un document viu. Això vol dir que no és definitiu ni estàtic, sinó que pretén ser una proposta des de la qual reflexionar, assajar i rectificar allò que calgués. Esperem trobar-nos cara a cara, però també ens podeu escriure a gra@pimienta.org.
- Aquest document consta de vàries parts. Es pot començar a llegir per qualsevol d’elles, segons allò que ens interessi més.
Bones.
Trobe a faltar a les accions individuals i col.lectives; les ecoxarxes, grups d’intercanvis i bancs de temps.
També a l’apartat de mobilitat sostenible, https://www.sommobilitat.coop/,
aquesta de Som Mobilitat per a accions individuals, col.lectives i també per a l’ambit municipal.
Salut!
Hola,
>>
>> Comentaris meus sobre el document:
>>
>> PROGRAMA PER UNA CATALUNYA LLIURE: COMUNALISTA, DEMOCRÀTICA I
>> CONFEDERAL
>>
>> En el tercer paràgraf del Preàmbul, on es diu «… el plantejament
>> de l’alliberament nacional en un sentit clàssic sembla ser cada
>> vegada més una quimera: la creació de nous Estats és possible en un
>> món que cada cop es regeix per institucions d’abast territorial més
>> gran que els Estats?», hi trobo com una mena de contradicció; de la
>> mateixa manera es podria preguntar: «És possible la creació d’una
>> Catalunya Lliure, Comunalista, Democràtica i Confederal en un món
>> que cada cop més es regeix per institucions d’abast territorial més
>> gran que els Estats»?
>>
>> Jo eliminaria aquest tros: «la creació de nous Estats és possible
>> en un món que cada cop es regeix per institucions d’abast territorial
>> més gran que els Estats?»
>>
>> En el paràgraf setè del mateix Preàmbul, on es diu «El discurs
>> «primer la independència i
>>
>> després ja veurem» ens condueix al fracàs.» crec que és una
>> expressió que no l’ha explicitat ningú i que n’exclou d’altres
>> molt més matisades i usades per tots els sectors independentistes,
>> com ara:
>>
>> a) «JUSTÍCIA SOCIAL: SENSE INDEPENDÈNCIA NO ES POT. Cal disposar de
>> les Eines d’un estat sobirà per lluitar pel progrés i la
>> igualtat» a:
>> http://locals.esquerra.cat/documents/butlletins/gava-leramprunya-141.pdf
>>
>>
>> b) Titot i Baños estan d’acord: “sense independència no hi ha
>> revolució” [1] a:
>> http://www.directe.cat/noticia/455423/titot-i-banos-estan-dacord-sense-independencia-no-hi-ha-revolucio
>>
>>
>> c) Pascal avisa els «comuns» que sense independència no es pot
>> construir un nou model social a:
>> https://www.naciodigital.cat/noticia/119295/pascal/avisa/comuns/sense/independencia/no/es/pot/construir/nou/model/social
>>
>>
>> d) Jaume Soler: “Sense independència no podem fer la revolució” [2]
>> a:
>> http://elmon.cat/politica/jaume_soler_sense_independencia_no_podem_fer_la_revolucio_154546
>>
>>
>> e) «sense independència no hi ha ruptura» a:
>> http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2016/01/13/mas-i-la-cup-homer-desfermat/
>>
>> Jo proposo eliminar aquest tros: ‘.El discurs «primer la
>> independència i després ja veurem» ens condueix al fracàs. Cal
>> abandonar-lo totalment,’
>>
>> Al capítol 2. La Proposta, a l’apartat a)Comunitats
>> autoorganitzades, on diu «Pel que fa a la política econòmica, tenim
>> per una banda el potencial de desenvolupament de la sobirania local a
>> través dels CDR, fomentant infraestructures de desconnexió en els
>> diferents àmbits de la vida veïnal local i caixes d’eines que
>> veurem més endavant, per suggerir i agrupar projectes i experiències
>> de referència cap a la sobirania local.»
>>
>> Jo proposo eliminar «caixes d’», em sembla que no havia llegit mai
>> aquesta expressió. Ara l’he trobada a:
>> https://www.upc.edu/nexus24/ca/caixa-deines i ho he preguntat a
>> @optimot
>>
>> En el 2n paràgraf del capítol 3. Estratègia, ¿Quan va passar això
>> dels «boicots i canvis d’hàbits» a la següent frase: «En el
>> conflicte amb l’Estat Espanyol, podem veure clarament com després de
>> la cooperació insostenible van venir grans manifestacions
>> (denúncia), boicots i canvis d’hàbits de consum per tal de no
>> cooperar amb Espanya (no cooperació),…»? No ho he trobat enlloc.
>> Em podeu dir on puc trobar informació?
>>
>> En el punt 3.1 apartat Organització, on diu «Per resoldre les
>> qüestions supra-locals, cal que aquests embrions de comunitats
>> organitzades es confederin. És important respectar el principi de
>> subsidiarietat del confederalisme, és a dir que cada qüestió es
>> tracti al nivell més local possible, entre les persones a les quals
>> afecta i no més.» crec que hi sobra «i no més» al final.
>>
>> Al següent apartat Autodefensa hi un un «no» fora de lloc, oi?:
>> «Com sabem (i hem pogut veure especialment els darrers mesos), a
>> l’statu quo no li interessa un procés de sobirania popular en què la
>> gent no decideixi directament res» Si no és així, m’ho podeu
>> explicar?
>>
>> Pel que fa a les «Propostes concretes» he d’insistir en que: Com a
>> electrosensible que sóc, he de dir que sóc partidari de
>> l’eliminació de les xarxes sense fils o com a mínim avisar dels
>> perills, sobretot als espais on hi ha nens, donat els casos de
>> leucèmia denunciats a molts països (és greu i no en som
>> conscients): http://www.escuelasinwifi.org/ i http://www.asides.es/ on
>> hi ha el document http://www.asides.es/Pdf/dossier%20es.pdf
>>
>> Salutacions,
>> Joan Inglada