Cessem la intervenció política i ens focalitzem en la formació, la reflexió i la refundació durant un any.
Introducció
Des del Grup d’Acció de Democràcia Inclusiva (GADI) de Catalunya sempre hem entès la política com una dimensió fonamental de l’existència humana. Aquesta dimensió fa referència a l’activitat deliberativa i decisiva de la ciutadania sobre els assumptes de l’esfera pública. La política, així doncs, és una qüestió que ens incumbeix i afecta a tots i totes: és la forma com ens organitzem i el rumb que prenem com a societat. L’activitat política del GADI Catalunya, en els seus dos anys i mig d’existència, ha consistit en la promoció del projecte de la Democràcia Inclusiva a través de la creació de processos de reflexió, estudi, deliberació i debat. El nostre objectiu últim ha estat catalitzar un moviment emancipador de transició cap a una nova societat basada en la democràcia directa, la democràcia econòmica, la democràcia social i la democràcia ecològica. Pensem que és absolutament necessari i desitjable seguir desenvolupant aquesta tasca. Tanmateix, després d’una sèrie d’intercanvis amb la Xarxa Internacional de Democràcia Inclusiva i d’uns mesos de reflexió i deliberació, trobem convenient cessar la nostra intervenció política com a grup durant un cert temps, i deixar de promoure la creació d’un nou moviment alliberador en base al projecte de la Democràcia Inclusiva. En aquest comunicat expliquem els motius que ens porten a aquesta decisió així com la forma que adoptarà la nostra activitat durant el pròxim any.
Dues concepcions incompatibles i inconciliables
La decisió que anunciem a través d’aquest comunicat es deu que en els darrers mesos ens hem adonat que la concepció del projecte de la Democràcia Inclusiva en què creiem, aquella que des del GADI Catalunya sempre hem sostingut i promogut, difereix substancialment, pel que fa a algunes qüestions fonamentals, de la concepció que preconitza la Xarxa Internacional de Democràcia Inclusiva[footnote]El GADI Catalunya, els membres del qual formaven una part important de la Xarxa Internacional per la Democràcia Inclusiva, en van anunciar la seva sortida el gener de 2012. D’ara endavant, per referir-nos a aquesta xarxa emprarem l’expressió “Xarxa Internacional”.[/footnote], fins al punt que resulten ser concepcions incompatibles i inconciliables.
Des que ens vam constituir com a GADI Catalunya hem entès la Democràcia Inclusiva com un projecte polític definit a través d’unes directrius generals que marquen el seu caràcter emancipador, transicional i antisistèmic. Considerem que aquestes directrius es troben expressades en les deu tesis del document “Els Nostres Objectius”[footnote]Aquest document es pot trobar en català i castellà a l’apartat “Projecte” de la secció “documents” de la pàgina http://www.democraciainclusiva.org
[/footnote], les quals considerem que són els fonaments que necessàriament tot grup i activista de Democràcia Inclusiva del món hauria de sostenir, promoure i aplicar. En altres paraules, per a nosaltres, aquest document és el mínim comú denominador compartit per tot activista i grup de Democràcia Inclusiva, allò que defineix les bases del projecte polític i el moviment emancipador que promovem. Per a nosaltres, el fet que siguin directrius generals no és obstacle perquè delimitin unes idees fonamentals en base a les quals crear un nou moviment polític clarament definit i completament distingit d’altres plantejaments.
Aquestes directrius generals es troben ampliades i justificades en el llibre “Hacia una Democracia Inclusiva” (Takis Fotopoulos, 1997) així com en moltes altres publicacions. Sempre hem entès que, si bé és d’esperar que generalment els grups i activistes de Democràcia Inclusiva tinguin visions idèntiques o molt similars sobre diverses qüestions específiques i que comparteixin molts dels anàlisis exposats en els articles de Takis Fotopoulos i d’altres companys/es, més enllà de les directrius generals necessàriament compartides, poden aparèixer diferències analítiques, teòriques o estratègiques entre diversos Grups o Organitzacions de Democràcia Inclusiva d’arreu del món o entre membres d’un mateix Grup o Organització. Considerem que aquestes possibles diferències d’opinió sobre assumptes concrets no suposen cap problema. En poques paraules, en la nostra concepció no és necessari que tots els grups i activistes de Democràcia Inclusiva promoguin exactament la mateixa visió sobre cada assumpte concret.
En canvi, pels membres de l’actual Xarxa Internacional, tot allò que es publica a la Revista Internacional de Democràcia Inclusiva[footnote]Fragment extret de la seva darrera missiva al GADI Catalunya, datada del 1 d’agost del 2012.[/footnote] passa a ser definitori del projecte de la Democràcia Inclusiva i, per tant, esdevé la interpretació o estratègia que tot activista de Democràcia Inclusiva ha de sostenir. En les seves pròpies paraules: “Quan un s’adhereix a la Xarxa Internacional ell/a explícita o implícitament està d’acord que el llibre “Hacia una Democracia Inclusiva” i les subseqüents publicacions publicades a la Revista Internacional per part dels membres del Comitè Editorial i altres membres de la Xarxa Internacional, efectivament expressen una versió autoritativa del projecte de la Democràcia Inclusiva, ja que la Revista Internacional és EL òrgan teòric del projecte de la Democràcia Inclusiva”[footnote]Fragment extret de la seva darrera missiva al GADI Catalunya, datada del 1 d’agost del 2012.[/footnote]. A més, tal com ens han fet saber en diverses ocasions, segons la seva concepció, si es dóna el cas que un grup o activista de Democràcia Inclusiva preconitza una visió alternativa o contrària a la publicada a la Revista Internacional sobre algun assumpte concret, aquest grup o activista podria ser expulsat de la Xarxa ja que podria estar “desvirtuant” i “distorsionant” el projecte de la Democràcia Inclusiva.
Des del GADI Catalunya ens sembla que la concepció que preconitzen els diversos components de la Xarxa Internacional és clarament antidemocràtica i completament inconvenient. En primer lloc, és antidemocràtica perquè conculca la llibertat d’expressió dels activistes del moviment: un cop està establerta la visió “correcta” sobre un assumpte, la Xarxa Internacional no permet que un activista o grup sostingui públicament una visió contrària o alternativa. En segon lloc, els continguts que es publiquen a la Revista Internacional no són decidits democràticament[footnote]Els continguts de la Revista Internacional són establerts per un Comitè Editorial que no ha estat designat ni és supervisat pel conjunt de membres de la Xarxa Internacional.[/footnote] i, per tant, la definició del projecte que es produeix per aquesta via tampoc ho és. Els continguts de la revista internacional són decidits exclusivament per un comitè editorial que no ha estat designat ni és supervisat pel conjunt de membres de la Xarxa Internacional. Tanmateix, encara que s’establís un procediment i estructura democràtics per decidir els continguts de la Revista Internacional, considerem que la concepció esmentada continuaria essent inconvenient perquè obstaculitza seriosament i, molt probablement, impossibilita completament, la creació d’un moviment mundial massiu cap a una Democràcia Inclusiva. La creació d’un moviment així només es pot escometre partint d’unes bases fonamentals i directrius generals, entenent que tot allò que vagi més enllà d’aquestes està sempre obert a la deliberació i debat entre els activistes del moviment i que es pot donar el cas que diversos grups i activistes del moviment sostinguin opinions diferents sobre qüestions concretes, sense que això suposi un problema per a la unitat del moviment. Pensem que d’aquesta manera sí que podem crear un moviment realment massiu, integrador, viu i obert. La concepció oposada, la que sostenen els membres de la Xarxa Internacional, ens sembla que resulta nocivament restrictiva, indesitjablement excloent i summament apaivagadora del pensament col·lectiu així com de l’experimentació transformadora. Pretendre establir una única visió “correcta” sobre cada assumpte específic i pretendre que els activistes del moviment no poden qüestionar-la públicament ni promoure’n una d’alternativa no només significa anul·lar el dret bàsic de lliure expressió sinó també tallar les ales al potencial sorgiment d’un moviment massiu de Democràcia Inclusiva, relegant eternament aquest projecte polític a l’àmbit merament teòric.
Per a nosaltres, l’obra de Takis Fotopulos, d’una banda, i el moviment de la Democràcia Inclusiva, per l’altra, haurien de ser dues coses estretament relacionades però clarament diferenciades. Entenem, doncs, que caldria traçar una clara distinció entre el projecte de la Democràcia Inclusiva (com hem dit, definit al document “Els nostres objectius”) i les opinions, propostes i justificacions relacionades amb aquest projecte i moviment polític, siguin exposades per Takis Fotopoulos o per qualsevol altra persona. En aquest sentit, pensem que la Revista Internacional hauria de ser un òrgan de difusió d’idees i d’opinions relacionades amb la Democràcia Inclusiva arreu del món, però en cap cas els articles que s’hi publiquen haurien de revestir un caràcter vinculant pels grups de Democràcia Inclusiva d’arreu ni passar a ser definitoris d’aquest projecte/moviment.
En concordança amb el que hem expressat, des del GADI Catalunya pensem que la funció de la Xarxa Internacional hauria de consistir en establir formes de cooperació internacional per a la promoció i difusió de la Democràcia Inclusiva en l’àmbit planetari, catalitzant i facilitant la creació i coordinació del moviment arreu del món. Com hem dit abans, no pensem que la funció de la Xarxa Internacional sigui decidir i/o controlar l’estratègia i el discurs dels grups i organitzacions de diferents regions, tal com pretenen els components de la Xarxa Internacional. Naturalment, si es trobés convenient, la Xarxa Internacional podria emetre recomanacions així com, si fos necessari, denunciar i/o expulsar grups que realment contravinguin de forma flagrant les directrius generals definides al document “Els nostres objectius”. Però, segons la nostra concepció, en cap cas una Xarxa Internacional hauria d’emetre resolucions obligatòries per als grups sobre assumptes discursius i estratègics concrets.
Finalment, no podem deixar d’esmentar que lamentablement ens hem trobat amb actituds summament negatives i antidemocràtiques en el si de la Xarxa Internacional. Considerem que aquestes actituds són antagòniques als valors que promovem.
En resum, entre el GADI Catalunya i els membres de la Xarxa Internacional existeixen desacords crucials i fonamentals en la concepció del projecte de la Democràcia Inclusiva així com en la concepció del funcionament, funcions, actituds i estructura que hauria d’adoptar una Xarxa Internacional de Democràcia Inclusiva. Aquests desacords ens porten a deixar d’adherir-nos al projecte de la Democràcia Inclusiva i aturar temporalment la nostra acció política i entrar en un període de reflexió i replantejament.
Deixem d’adherir-nos a la Democràcia Inclusiva
Davant la situació que hem descrit en l’apartat anterior, podríem seguir promovent la Democràcia Inclusiva segons la nostra concepció, distingint-nos de la preconitzada per la Xarxa Internacional, malgrat que, en fer-ho, aquesta ens condemnaria públicament per “desvirtuar” i “distorsionar” el projecte de la Democràcia Inclusiva, com ja ens han anunciat els seus membres. Atès que seguim creient que les idees fonamentals del projecte de la Democràcia Inclusiva -concebut de la manera que hem defensat en l’apartat anterior- són extremadament vàlides i importants per construir un nou moviment alliberador, aquesta seria una opció plausible. Tanmateix, atès que aquesta opció implicaria encetar una disputa pública prolongada i irresoluble, pensem que probablement podem trobar una solució millor. Una disputa així generaria confusió, perplexitat i desafecció entre les persones interessades en els nostres plantejaments i soscavaria substancialment el nostre potencial transformador. Arrossegaríem constantment la xacra del conflicte i la divisió. Sempre hauríem d’explicar que la Xarxa Internacional sosté una concepció de la Democràcia Inclusiva que ens sembla equivocada, incoherent i contraproduent i que els seus membres tenen una actitud que trobem molt negativa. En poques paraules, seguir promovent els nostres plantejaments sota el nom de Democràcia Inclusiva seria esforçar-nos per crear un moviment emancipador partint de les males bases que suposen aquests desacords fonamentals amb el fundador del projecte i amb els actuals membres de la Xarxa Internacional, amb la consegüent divisió en dos faccions enemistades però designades per un mateix nom. Per això, trobem preferible cessar temporalment la nostra acció política i entrar en un període de reflexió, formació i replantejament del qual, de ben segur, n’obtindrem fruits molt positius. En correspondència amb aquest canvi substancial en la idiosincràsia i l’activitat del nostre grup, canviem també el nostre nom, i esdevenim un Grup de Reflexió per a l’Autonomia (GRA).
Un any per a la reflexió, la formació i el replantejament
En aquests temps de decadència sistèmica en què vivim, alhora que la credibilitat del vell sistema de dominació cau en picat, cada cop més persones despertem políticament i comencem a esbossar un nou edifici social realment democràtic i ecològic. En aquests moments, l’acció política lúcida i decidida resulta crucial. Tanmateix, per dur a terme una acció política així, per escometre correctament la difícil reconstrucció democràtica de la societat, necessitem urgentment, abans que res, afinar les nostres idees, enfortir les nostres capacitats, millorar la nostra organització i desenvolupar unes bases ideològiques i estratègiques realment radicals, emancipadores, aglutinadores i multidimensionals. A tot això ens dedicarem en el Grup de Reflexió per a l’Autonomia durant el pròxim any. En altres paraules, ens prenem una pausa en la nostra acció política no només per la necessitat de distingir-nos de la concepció de la Democràcia Inclusiva que preconitza la Xarxa Internacional sinó que aprofitarem aquesta necessitat com a una oportunitat per millorar-nos, consolidar-nos, desenvolupar-nos i enfortir-nos. A la tardor del 2013 reprendrem l’acció política, presumiblement, amb energies redoblades i idees renovades. Per estar informats al respecte podeu suscriure-us al butlletí.
GADI Catalunya / GRA
Novembre de 2012