Nacionalismes, independentismes i anarquisme

Nacionalismes, independentismes i anarquisme

Xerrada a Madrid
Ateneu La Idea, 23/10/2015

Presentació

Hola, en primer lloc donar les gràcies als companys de l’Ateneu La Idea^1 per haver-nos convidat. Em dic Laia i formo part d’un col·lectiu denominat Grup de Reflexió per a l’Autonomia^2. El grup va començar amb un altre nom per a l’estudi i la difusió del projecte de la Democràcia Inclusiva (DI)^3, una proposta de transició cap a una societat ecològica i realment democràtica en allò polític, econòmic i social. Arran de l’esclat del 15M i de diverses influències que ens van anar inspirant, vam decidir deixar de promocionar directament el projecte de la DI i vam passar a definir-nos amb la terminologia més àmplia de “autonomia”, entesa com l’autogestió i l’auto-determinació sobre tots els aspectes de la vida personal i col·lectiva en un sentit emancipador, ecològic i de canvi de valors i transformació individual, a part de la construcció d’institucions alternatives i democràtiques d’organització social. En l’actualitat, a part de reflexionar, auto-formar-nos i promoure grups d’estudi sobre qüestions diverses, també hem començat a posar en pràctica les nostres idees a través de l’impuls o la participació en diverses experiències, com la creació d’ateneus cooperatius de barri o comunitats convivencials en el món rural, a part de la coordinació i el contacte amb diferents moviments i iniciatives per determinar una estratègia conjunta de transformació social a llarg termini, així com plantejar-nos nous paradigmes ideològics i filosòfics que ens permetin entendre’ns i entendre la vida al segle XXI.

Continua llegint «Nacionalismes, independentismes i anarquisme»

La Vía Revolucionaria del No-Sí

Manifiesto por la Independencia sin Estado

Preàmbulo

Desde que el Estatuto de Autonomía de Cataluña fue recortado por el Tribunal Constitucional Español en junio de 2010, una gran ola independentista se ha alzado entre la ciudadanía de Cataluña. Los medios periodísticos hegemónicos y la mayor parte de los partidos políticos han focalizado cada vez más la atención en este asunto y un número creciente de personas ha salido a la calle para reivindicar la autodeterminación del pueblo de Cataluña. De esta manera, en cuestión de pocos años, la intensificación del nacionalismo español re-centralizador por un lado y el auge del nacionalismo catalán secesionista del otro se han convertido en fenómenos sociopolíticos de nuestros tiempos que revisten indudablemente una trascendencia histórica.

Todas las personas que queremos verdaderamente la libertad consideramos que cualquier grupo de población que habita un cierto territorio tiene derecho legítimo a la autodeterminación, tanto en el sentido general de determinar sus condiciones de vida como en el sentido restringido de definir sus fronteras. Sin embargo, esto no implica necesariamente que la forma de entender la autodeterminación predominante hoy en día, es decir, aquella que aboga por la creación de Estados-nación, sea una manera realmente plausible de ejercer este derecho fundamental. En este sentido, es necesario que nos preguntemos: ¿existe una vía política que responda a las motivaciones positivas de la causa independentista catalana pero que lo haga de una manera sustancialmente mejor que la propuesta nacional-estatista hegemónica?

La descomunal campaña periodística, parlamentaria y plataformista que ha acompañado y espoleado el auge independentista catalán ha abordado un sinfín de detalles del llamado “proceso soberanista”, pero, en cambio, ha escamoteado una cuestión cardinal: a saber, el hecho de que existe una genuina “tercera vía” para el pueblo de Cataluña, una vía que no consiste en mantener la subyugación del pueblo al Estado Español, pero tampoco en crear un nuevo Estado-nación para Cataluña. Esta vía se encuentra en sintonía con la tradición libertaria y con los planteamientos revolucionarios integrales y consiste en llevar a cabo una abolición progresiva de toda entidad estatal a favor de una nueva institucionalización realmente democrática de la sociedad.

El objetivo de este manifiesto, así como de la campaña relacionada, es precisamente poner sobre la mesa el hecho de que la vía del No-Sí (No al Estado, Sí a la Independencia), a pesar de ser inconcebible dentro de los marcos del paradigma cultural dominante, a pesar de haber sido ignorada por los partidos parlamentarios y las plataformas independentistas, puede constituir la mejor forma de resolver las cuestiones económicas, culturales y políticas que subyacen en los nacionalismos y que alimentan los conflictos territoriales así como otras problemáticas del mundo contemporáneo.

Continua llegint «La Vía Revolucionaria del No-Sí»

El projecte “independentista” des d’una perspectiva revolucionària

El projecte “independentista” des d’una perspectiva revolucionària

Introducció

En els últims anys hem estat testimonis d’un auge independentista dins la societat catalana, que s’ha visualitzat en diferents mobilitzacions massives. A Catalunya ha culminat en l’anunci de la convocatòria d’un referèndum el proper 9 de novembre per consultar a la ciutadania sobre la formació d’un Estat català.

Aquest auge ha estat atribuït a dos fets principals: l’escanyament econòmic per part de l’Estat espanyol a Catalunya en forma “d’espoli” fiscal i boicot a les infraestructures catalanes, així com els diferents atacs a la llengua catalana per afavorir la imposició hegemònica del castellà. Aquests efectes s’han fet més patents des de l’esclat de la crisi econòmica al 2007 i des de la sentència del Tribunal Constitucional al 2010 sobre l’Estatut.

Continua llegint «El projecte “independentista” des d’una perspectiva revolucionària»

Manifest pel No-Sí

La revolució, sense Estat-nació, és la solució!

“Veure el manifest de la Plataforma pel No-Sí: La Via
Revolucionària del No-Sí – Manifest per la Independència sense
Estat
.”

El Parlament de Catalunya aprovarà pròximament una pregunta i una data per realitzar un referèndum sobre la “independència” de Catalunya. La pregunta, acordada per diversos partits parlamentaris, serà doble: “Vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que sigui independent?”[^1]. En aquest Manifest, en primer lloc, exposarem el nostre posicionament respecte aquesta qüestió, explicant els motius pels quals respondríem amb un No-Sí a les respectives preguntes, és a dir, donaríem una resposta que ha estat impedida en la formulació promulgada. En segon lloc, farem algunes consideracions generals sobre el fet nacional i el nacionalisme. Per acabar, reflexionarem sobre les potencialitats del conflicte nacionalista a les nostres contrades i sobre el paper que està jugant l’esquerra independentista d’una banda, i el paper que podem jugar els revolucionaris integrals de l’altra, en tot aquest afer.

[^1]: Artur Mas va anunciar que la segona pregunta seria “En cas afirmatiu, vol que sigui un Estat independent?”. Tanmateix, diversos mitjans de “comunicació” van excusar la redundància estatista del president i van ometre encertadament el terme “Estat” que lògicament ja queda inclòs en l’expressió “en cas afirmatiu”. La formulació que emprem en aquest Manifest és aquesta darrera ja que és la que més s’apropa a la formulació que considerem més netament democràtica (al permetre l’expressió de totes les possibilitats) i lingüisiticament correcta (al no redundar innecessàriament): “Vol que Catalunya tingui un Estat propi? Vol que Catalunya sigui independent?”. Tanmateix, és altament probable que la formulació que finalment prevalgui sigui aquella que contingui més redundàncies i distorsions estatistes, és a dir, la que va ser pronunciada pel president.

Continua llegint «Manifest pel No-Sí»