La Via Revolucionària del No-Sí

Manifest per a la Independència sense Estat

Preàmbul

D’ençà que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser retallat pel Tribunal Constitucional Espanyol al juny del 2010, una gran onada independentista s’ha alçat entre la ciutadania de Catalunya. Els mitjans periodístics hegemònics i la major part dels partits polítics han focalitzat cada cop més l’atenció en aquest afer i un nombre creixent de persones ha sortit al carrer per a reivindicar l’autodeterminació del poble de Catalunya. D’aquesta manera, en qüestió de pocs anys, la intensificació del nacionalisme espanyol re-centralitzador d’una banda i l’auge del nacionalisme català secessionista de l’altra han esdevingut fenòmens sociopolítics dels nostres temps que revesteixen indubtablement una transcendència històrica.

Totes les persones que estimem veritablement la llibertat considerem que qualsevol grup de població que habita un cert territori té dret legítim a l’autodeterminació, tant en el sentit general de determinar les seves condicions de vida com en el sentit restringit de definir les seves fronteres. Tanmateix, això no implica necessàriament que la forma d’entendre l’autodeterminació predominant avui dia, és a dir, aquella que advoca per la creació d’Estats-nació, sigui una manera realment plausible d’exercir aquest dret fonamental. En aquest sentit, s’escau que ens preguntem: existeix una via política que respongui a les motivacions positives de la causa independentista catalana però que ho faci d’una manera substancialment millor que la proposta nacional-estatista hegemònica?

La descomunal campanya periodística, parlamentària i plataformista que ha acompanyat i esperonat l’auge independentista català ha abordat una infinitat de detalls de l’anomenat «procés sobiranista», però, en canvi, ha escamotejat una qüestió cardinal: a saber, el fet que existeix una genuïna «tercera via» per al poble de Catalunya, una via que no consisteix en mantenir la subjugació del poble a l’Estat espanyol, però tampoc en crear un nou Estat-nació per a Catalunya. Aquesta via es troba en sintonia amb la tradició llibertària i amb els plantejaments revolucionaris integrals i consisteix en dur a terme una abolició progressiva de tota entitat estatal en favor d’una nova institucionalització realment democràtica de la societat.

L’objectiu d’aquest manifest, així com de la campanya relacionada, és precisament posar sobre la taula el fet que la via del No-Sí (No a l’Estat, Sí a la Independència), tot i ser inconcebible dins dels marcs del paradigma cultural dominant, tot i haver estat ignorada pels partits parlamentaris i les plataformes independentistes, pot constituir la millor forma de resoldre les qüestions econòmiques, culturals i polítiques que subjauen en els nacionalismes i que alimenten els conflictes territorials així com altres problemàtiques del món contemporani.

Continuar leyendo «La Via Revolucionària del No-Sí»

Manifiesto por el No-Sí

 ¡La revolución, sin Estado-nación, es la solución!

«Ver el manifesto de la Plataforma pel No-Sí: La Vía Revolucionaria
del No-Sí – Manifiesto por la Independencia sin
Estado

El Parlament de Cataluña aprobará próximamente una pregunta y una fecha para realizar un referéndum sobre la «independencia» de Cataluña. La pregunta, acordada por diversos partidos parlamentarios, será doble: «¿Quiere que Cataluña sea un Estado? En caso afirmativo, ¿quiere que sea independiente?»[^1]. En este Manifiesto, en primer lugar, expondremos nuestro posicionamiento respecto a esta cuestión, explicando los motivos por los cuales responderíamos con un No-Sí a las respectivas preguntas, es decir, daríamos una respuesta que ha sido impedida en la formulación promulgada. En segundo lugar, haremos algunas consideraciones generales sobre el hecho nacional y el nacionalismo. Para terminar, reflexionaremos sobre las potencialidades del conflicto nacionalista en nuestras tierras y sobre el papel que está jugando la izquierda independentista por un lado, y el papel que podemos jugar los revolucionarios integrales por el otro, en todo este asunto.

[^1]: Artur Mas anunció que la segunda pregunta sería «En caso afirmativo, quiere que sea un Estado independiente?». Sin embargo, varios medios de «comunicación» excusaron la redundancia estatista del presidente y omitieron acertadamente el término «Estado» que lógicamente ya queda incluido en la expresión «en caso afirmativo». La formulación que empleamos en este Manifiesto es esta última ya que es la que más se acerca a la formulación que consideramos más netamente democrática (al permitir la expresión de todas las posibilidades) y lingüísticamente correcta (al no redundar innecesariamente): «Quiere usted que Cataluña tenga un Estado propio? Quiere usted que Cataluña sea independiente? «. Sin embargo, es altamente probable que la formulación que finalmente prevalezca sea aquella que contiene más redundancias y distorsiones estatistas, es decir, la que fue pronunciada por el presidente.

Continuar leyendo «Manifiesto por el No-Sí»