Pensant la transformació social avui: Construir un nou món ⟺ Acabar amb l’ordre establert
Introducció[^1]
Actualment ens trobem en un món hiperindustrialitzat, depredador de recursos, regit per una salvatge economia de mercat i grans Estats, institucions que es disfressen de garants de la seguretat i la llibertat, però que en realitat no són més que màscares per mantenir uns règims de dominació i d’explotació. En aquests territoris sobreviuen individus individualitzats i individualistes, alienats i còmplices del sistema, que en la seva majoria no es qüestionen l’ordre establert sinó que opten per una apatia i un victimisme conformista.
Avui aquest món està en crisi. A occident es desplomen els valors d’una civilització: l’organització politico econòmica comença a fer fallida, l’abundància de recursos materials i la ficció del crèdit han tocat sostre, l’exèrcit de reserva no para de créixer i s’entreveu la veritable naturalesa del treball assalariat com a forma d’esclavitud, falsa llibertat en un món de cadenes. El fet que el sistema cada cop pugui satisfer menys les pròpies expectatives i promeses, li fa perdre credibilitat i força.
Així, se’ns obre una finestra d’oportunitat, un moment en què es fan molt evidents les contradiccions del propi sistema i la incapacitat de l’Estat i del mercat per cobrir les necessitats humanes més bàsiques. Aquesta finestra s’obre després de dècades de desenvolupament de l’Estat de benestar[^2] a occident, d’aniquilar les comunitats i els seus llaços d’ajuda mútua deixant només individus aïllats i insociables[^3].
Davant d’aquesta situació sorgeix una pregunta fonamental: lluitem per canviar-ho o ens conformem i “tirem” amb el que hi ha? Aquest text va dirigit a les persones que es decanten clarament per l’opció transformadora, a les quals enviem d’entrada una càlida abraçada.
Com sempre, l’opció menys còmoda és la que ens obre més preguntes: Com sortir d’aquesta dinàmica?; fins on ha d’arribar el canvi que ens permeti sortir-ne?; quines en són les causes? I és aquí on es presenta una gran dicotomia que, com argumentarem més endavant, té conseqüències determinants en la nostra acció transformadora: les causes provenen d’un mal funcionament del sistema estatal-capitalista o bé són conseqüència inevitable de les dinàmiques inherents a aquest?