Manifest per a la Independència sense Estat
Preàmbul
D’ençà que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser retallat pel Tribunal Constitucional Espanyol al juny del 2010, una gran onada independentista s’ha alçat entre la ciutadania de Catalunya. Els mitjans periodístics hegemònics i la major part dels partits polítics han focalitzat cada cop més l’atenció en aquest afer i un nombre creixent de persones ha sortit al carrer per a reivindicar l’autodeterminació del poble de Catalunya. D’aquesta manera, en qüestió de pocs anys, la intensificació del nacionalisme espanyol re-centralitzador d’una banda i l’auge del nacionalisme català secessionista de l’altra han esdevingut fenòmens sociopolítics dels nostres temps que revesteixen indubtablement una transcendència històrica.
Totes les persones que estimem veritablement la llibertat considerem que qualsevol grup de població que habita un cert territori té dret legítim a l’autodeterminació, tant en el sentit general de determinar les seves condicions de vida com en el sentit restringit de definir les seves fronteres. Tanmateix, això no implica necessàriament que la forma d’entendre l’autodeterminació predominant avui dia, és a dir, aquella que advoca per la creació d’Estats-nació, sigui una manera realment plausible d’exercir aquest dret fonamental. En aquest sentit, s’escau que ens preguntem: existeix una via política que respongui a les motivacions positives de la causa independentista catalana però que ho faci d’una manera substancialment millor que la proposta nacional-estatista hegemònica?
La descomunal campanya periodística, parlamentària i plataformista que ha acompanyat i esperonat l’auge independentista català ha abordat una infinitat de detalls de l’anomenat «procés sobiranista», però, en canvi, ha escamotejat una qüestió cardinal: a saber, el fet que existeix una genuïna «tercera via» per al poble de Catalunya, una via que no consisteix en mantenir la subjugació del poble a l’Estat espanyol, però tampoc en crear un nou Estat-nació per a Catalunya. Aquesta via es troba en sintonia amb la tradició llibertària i amb els plantejaments revolucionaris integrals i consisteix en dur a terme una abolició progressiva de tota entitat estatal en favor d’una nova institucionalització realment democràtica de la societat.
L’objectiu d’aquest manifest, així com de la campanya relacionada, és precisament posar sobre la taula el fet que la via del No-Sí (No a l’Estat, Sí a la Independència), tot i ser inconcebible dins dels marcs del paradigma cultural dominant, tot i haver estat ignorada pels partits parlamentaris i les plataformes independentistes, pot constituir la millor forma de resoldre les qüestions econòmiques, culturals i polítiques que subjauen en els nacionalismes i que alimenten els conflictes territorials així com altres problemàtiques del món contemporani.
Continuar leyendo «La Via Revolucionària del No-Sí»
