Nacionalismes, independentismes i anarquisme

Nacionalismes, independentismes i anarquisme

Xerrada a Madrid
Ateneu La Idea, 23/10/2015

Presentació

Hola, en primer lloc donar les gràcies als companys de l’Ateneu La Idea^1 per haver-nos convidat. Em dic Laia i formo part d’un col·lectiu denominat Grup de Reflexió per a l’Autonomia^2. El grup va començar amb un altre nom per a l’estudi i la difusió del projecte de la Democràcia Inclusiva (DI)^3, una proposta de transició cap a una societat ecològica i realment democràtica en allò polític, econòmic i social. Arran de l’esclat del 15M i de diverses influències que ens van anar inspirant, vam decidir deixar de promocionar directament el projecte de la DI i vam passar a definir-nos amb la terminologia més àmplia de “autonomia”, entesa com l’autogestió i l’auto-determinació sobre tots els aspectes de la vida personal i col·lectiva en un sentit emancipador, ecològic i de canvi de valors i transformació individual, a part de la construcció d’institucions alternatives i democràtiques d’organització social. En l’actualitat, a part de reflexionar, auto-formar-nos i promoure grups d’estudi sobre qüestions diverses, també hem començat a posar en pràctica les nostres idees a través de l’impuls o la participació en diverses experiències, com la creació d’ateneus cooperatius de barri o comunitats convivencials en el món rural, a part de la coordinació i el contacte amb diferents moviments i iniciatives per determinar una estratègia conjunta de transformació social a llarg termini, així com plantejar-nos nous paradigmes ideològics i filosòfics que ens permetin entendre’ns i entendre la vida al segle XXI.

Continua llegint «Nacionalismes, independentismes i anarquisme»

Sembrant autonomia als nostres caps

Sembrant autonomia als nostres caps  [Laia Vidal]

Experiència dels Grups d’Estudi de Democràcia Inclusiva de Catalunya
i el Grup d’Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya

Introducció[^1]

[^1]: Aquest article es basa, en part, en una autobiografia inèdita que vam començar a escriure fa un temps amb Blai Dalmau, la qual pretén explicar amb més detall la nostra evolució personal, política i intel·lectual en els últims anys.

En el període 2009–2012, en Blai Dalmau, jo mateixa i altres companys/es vam impulsar a Catalunya diversos Grups d’Estudi sobre el projecte de la Democràcia Inclusiva (DI), amb la intenció d’oferir una nova forma d’aprenentatge col·lectiu i autogestionat, amb un contingut radical i transformador, compartint fraternalment els nostres aprenentatges i reflexions, després d’anys de patir l’asèptic academicisme imperant, l’estancament del coneixement a la universitat i la fragmentació dels moviments socials al carrer.

Continua llegint «Sembrant autonomia als nostres caps»

Reforma o revolució?

Pensant la transformació social avui: Construir un nou món ⟺ Acabar amb l’ordre establert

Introducció[^1]

Actualment ens trobem en un món hiperindustrialitzat, depredador de recursos, regit per una salvatge economia de mercat i grans Estats, institucions que es disfressen de garants de la seguretat i la llibertat, però que en realitat no són més que màscares per mantenir uns règims de dominació i d’explotació. En aquests territoris sobreviuen individus individualitzats i individualistes, alienats i còmplices del sistema, que en la seva majoria no es qüestionen l’ordre establert sinó que opten per una apatia i un victimisme conformista.

Avui aquest món està en crisi. A occident es desplomen els valors d’una civilització: l’organització politico econòmica comença a fer fallida, l’abundància de recursos materials i la ficció del crèdit han tocat sostre, l’exèrcit de reserva no para de créixer i s’entreveu la veritable naturalesa del treball assalariat com a forma d’esclavitud, falsa llibertat en un món de cadenes. El fet que el sistema cada cop pugui satisfer menys les pròpies expectatives i promeses, li fa perdre credibilitat i força.

Així, se’ns obre una finestra d’oportunitat, un moment en què es fan molt evidents les contradiccions del propi sistema i la incapacitat de l’Estat i del mercat per cobrir les necessitats humanes més bàsiques. Aquesta finestra s’obre després de dècades de desenvolupament de l’Estat de benestar[^2] a occident, d’aniquilar les comunitats i els seus llaços d’ajuda mútua deixant només individus aïllats i insociables[^3].

Davant d’aquesta situació sorgeix una pregunta fonamental: lluitem per canviar-ho o ens conformem i “tirem” amb el que hi ha? Aquest text va dirigit a les persones que es decanten clarament per l’opció transformadora, a les quals enviem d’entrada una càlida abraçada.

Com sempre, l’opció menys còmoda és la que ens obre més preguntes: Com sortir d’aquesta dinàmica?; fins on ha d’arribar el canvi que ens permeti sortir-ne?; quines en són les causes? I és aquí on es presenta una gran dicotomia que, com argumentarem més endavant, té conseqüències determinants en la nostra acció transformadora: les causes provenen d’un mal funcionament del sistema estatal-capitalista o bé són conseqüència inevitable de les dinàmiques inherents a aquest?

Continua llegint «Reforma o revolució?»

La Vía Revolucionaria del No-Sí

Manifiesto por la Independencia sin Estado

Preàmbulo

Desde que el Estatuto de Autonomía de Cataluña fue recortado por el Tribunal Constitucional Español en junio de 2010, una gran ola independentista se ha alzado entre la ciudadanía de Cataluña. Los medios periodísticos hegemónicos y la mayor parte de los partidos políticos han focalizado cada vez más la atención en este asunto y un número creciente de personas ha salido a la calle para reivindicar la autodeterminación del pueblo de Cataluña. De esta manera, en cuestión de pocos años, la intensificación del nacionalismo español re-centralizador por un lado y el auge del nacionalismo catalán secesionista del otro se han convertido en fenómenos sociopolíticos de nuestros tiempos que revisten indudablemente una trascendencia histórica.

Todas las personas que queremos verdaderamente la libertad consideramos que cualquier grupo de población que habita un cierto territorio tiene derecho legítimo a la autodeterminación, tanto en el sentido general de determinar sus condiciones de vida como en el sentido restringido de definir sus fronteras. Sin embargo, esto no implica necesariamente que la forma de entender la autodeterminación predominante hoy en día, es decir, aquella que aboga por la creación de Estados-nación, sea una manera realmente plausible de ejercer este derecho fundamental. En este sentido, es necesario que nos preguntemos: ¿existe una vía política que responda a las motivaciones positivas de la causa independentista catalana pero que lo haga de una manera sustancialmente mejor que la propuesta nacional-estatista hegemónica?

La descomunal campaña periodística, parlamentaria y plataformista que ha acompañado y espoleado el auge independentista catalán ha abordado un sinfín de detalles del llamado “proceso soberanista”, pero, en cambio, ha escamoteado una cuestión cardinal: a saber, el hecho de que existe una genuina “tercera vía” para el pueblo de Cataluña, una vía que no consiste en mantener la subyugación del pueblo al Estado Español, pero tampoco en crear un nuevo Estado-nación para Cataluña. Esta vía se encuentra en sintonía con la tradición libertaria y con los planteamientos revolucionarios integrales y consiste en llevar a cabo una abolición progresiva de toda entidad estatal a favor de una nueva institucionalización realmente democrática de la sociedad.

El objetivo de este manifiesto, así como de la campaña relacionada, es precisamente poner sobre la mesa el hecho de que la vía del No-Sí (No al Estado, Sí a la Independencia), a pesar de ser inconcebible dentro de los marcos del paradigma cultural dominante, a pesar de haber sido ignorada por los partidos parlamentarios y las plataformas independentistas, puede constituir la mejor forma de resolver las cuestiones económicas, culturales y políticas que subyacen en los nacionalismos y que alimentan los conflictos territoriales así como otras problemáticas del mundo contemporáneo.

Continua llegint «La Vía Revolucionaria del No-Sí»

El projecte “independentista” des d’una perspectiva revolucionària

El projecte “independentista” des d’una perspectiva revolucionària

Introducció

En els últims anys hem estat testimonis d’un auge independentista dins la societat catalana, que s’ha visualitzat en diferents mobilitzacions massives. A Catalunya ha culminat en l’anunci de la convocatòria d’un referèndum el proper 9 de novembre per consultar a la ciutadania sobre la formació d’un Estat català.

Aquest auge ha estat atribuït a dos fets principals: l’escanyament econòmic per part de l’Estat espanyol a Catalunya en forma “d’espoli” fiscal i boicot a les infraestructures catalanes, així com els diferents atacs a la llengua catalana per afavorir la imposició hegemònica del castellà. Aquests efectes s’han fet més patents des de l’esclat de la crisi econòmica al 2007 i des de la sentència del Tribunal Constitucional al 2010 sobre l’Estatut.

Continua llegint «El projecte “independentista” des d’una perspectiva revolucionària»